Una vegada més, els cartaginesos podrien estar rere l’origen de la població pitiüsa d’oví, que és un animal amb una morfologia ben diferenciada de les poblacions de les altres illes de les Balears. Des de fa molt de temps, les ovelles de les Pitiüses s’han criat amb uns caràcters molt distintius. Això fa pensar als experts que l’actiu comerç dins la Mediterrània occidental podria haver contribuït a emparentar els grups originals dels ramats d’oví de les illes, si bé distingint amb una morfologia específica l’ovella eivissenca.
De forma paulatina, a les Pitiüses podria haver-se format la població que ha donat lloc a l’aparició de la raça que avui coneixem amb el nom d’ovella eivissenca, i que ja ha set reconeguda i acceptada per les institucions públiques autonòmiques i estatals.
L’ovella eivissenca es conservà en el seu estat pur fins a la meitat del segle XX, quan es començaren a importar mascles de races selectes (Landshaft i més tard Lacaume) per fer encreuaments industrials (entre un mascle selecte i una ovella eivissenca), que solen ser més rendibles. El problema arribà quan els productes d’aquestos encreuaments es deixaren com a reproductors, donant com a conseqüència uns mestissos que han anat degenerant la raça.
Les ovelles eivissenques són animals molt primitius i presenten unes característiques molt marcades, que permeten diferenciar els animals purs dels que són entravessats d’altres races importades, com la ‘Lacaume’, més recentment.
Les seues particularitats morfològiques la permeten inscriure’s al tronc racial ‘xurro’ i es troba més o menys emparentada amb les poblacions autòctones de Mallorca i Menorca. Zoo tècnicament, l’ovella eivissenca té un perfil convex, és de mida mitjana i de proporcions allargades. Té un cap gros, on destaca el perfil facial convex, tant en els mascles com en les femelles. Els animals són sulls, sense banyes, i les orelles són grosses, girades cap endavant, però sense tocar la cara. Són també mòbils i responen a les remors que senten i poden dirigir-les cap a l’estímul sonor.
Les ovelles eivissenques es mantenen tant a Eivissa com a Formentera en petites explotacions familiars, sense ànim de comercialització, més que per al consum propi. Els animals solen estar en grups reduïts de sis o set femelles i un moltó, i solen pasturar amb un altre ramat petit de cabres. És comú a les Pitiüses mantenir els ramats mixtos, perquè així s’obtenen tant cabrits com anyells i també els formatges mixtos de llet de cabra i ovella, o només de cabra, que és el més comú a les cases pageses.
Són reconeguts els jerseis elaborats amb la llana de les ovelles de les Pitiüses, on els de més fama es fan a Formentera. S’elaboren emprant llana blanca i negra, cosa que configura uns dissenys molt apreciats pels consumidors. Aquestes peces d’abric, completament naturals, permeten passar els hiverns sense tant de fred i s’han convertit en peces molt buscades i valorades pels turistes, després d’haver-se posat de moda en temps dels hippies.
La pastura de les ovelles eivissenques es fa en terrenys més o menys lliures i a penes tancats. Com a molt, hi ha una tanca de 80 cms. d’alçada del que s’anomena ‘tanca d’ovella’, que està fabricada amb filferro galvanitzat i malla grossa, per on poden passar les gallines i altres animals petits com els conills.
Aprofiten l’herba que creix espontània a les finques, o bé les pastures artificials que en explotacions més grans se sembren a posta amb farratge. Amb les ovelles a les finques, la terra es manté sempre neta de ‘males herbes’; els animals femen i les feines agrícoles són més fàcils per al pagès. D’aquesta manera es mantenen els ramats a les Pitiüses, sense a penes costos de manutenció, més que en moments determinats d’alimentació complementària per als anyells. D’aquesta forma és habitual amollar les ovelles de dia a les pastures i tancar-les a la nit dins els corrals, constituint un sistema d’explotació semi extensiu, característic de les Pitiüses. És destacable sa feina de conservació que ha dut a terme des de fa anys el president de l’associació Joan Riera, en Trull./A. Pedro
